Pues bien, después de tener esto bastante comatoso, no muerto...me decido a actualizar con un gran momento de la temporada, mi nombramiento como Xibeca Trail, y ésto que supone??? supone entrar a formar parte de una familia, los Xibeca y de un mundo, la montaña en todo su esplendor
Corría el mes de septiembre aprox cuando me presenté un lunes en las pistas para comenzar con mi entreno bajo las órdenes del sorro...no era más que un pollete (2 h. 45' en el Fons de la Tardor...recogiendo flores vamosss) y con la compañía de gente "desconocida" porque conocer lo que es conocer bien, sólo conocía a Perdi, Jorge "Susse" y a mi amigo Carlos "Walas", los otros, algunos un poco, otros de vista y algunos ni eso. Nombres como Morten, Parra, Malboro, Caminicos, Fuster...(no los voy a decir todos pero os incluyo mentalmente) empezaron a formar parte de mi rutina, dura rutina, el primer día en Garrut me sacaron los ojos y el cuello me creció un par de centímetros...y eso que era una rodadita ligera de 40 minutitos. Pues bien, ellos me aceptaron en el grupo y no sólo eso, sino que me han cuidado (a su manera) hasta conseguir crear en mi una metamorfósis, por la cual he pasado de ser un "senderista que baja trotando" a ser un "corredor de montaña"...yo sólo no lo hubiese conseguido o me hubiese costado una eternidad, lo sé
Empecé a adorar las carreras de montaña y a odiar el no esforzarme delante de cada rampa, de cada kilómetro, pase de salir los sábados hasta las tantas y dormir hasta mediodía de domingo a quedarme en casita y salir a correr por la montaña a las 7/8 de la mañana, a disfrutar de la sierra!!!...y vino Vilafamés, carrerón...y vino Benicássim, carrerón y medio...y vino la Maratón de Espadán y me dí cuenta que además de empezar a correr, empezaba a pensar y decidí que era demasiado pronto para mí, sabia decisión, aunque viendo la carrera se me hiciesen los dientes largos y sólo me faltase roer pedruscos
...¿y ahora qué?, ¿qué hay?, pues seguir entrenando y seguir corriendo...Vilavella, Ventura, GR10, autonómico, lo que sea, pero seguir creciendo...
¿dónde?...en la montaña y en las pistas
¿cómo?...esforzándome hasta donde esté el límite de mi cuerpo, y si puedo, superarlo
¿cuándo?...desde ahora mismo y hasta que no pueda dar un paso
¿con quien?...con los Xibecas, el sorro y la gente de Mur i Castell
¿por qué?...porque amo este deporte
XibecaTrail
lunes 21 de diciembre de 2009
domingo 5 de julio de 2009
Volta al Terme d'Alfondeguilla -13 de juny-
Val la pena alçar-se un dia a les 4 del mati per anar a pegar una "volteta" al terme d'Alfondeguilla de 34,5 km de 6:30 fins migdia baix un sol de trenta i pico graus???...la resposta es SI, rotundament
Es molt facil, t'alces, una dutxeta per a despejar-te, un bon desayuno i cap a Fondeguilla, i resulta que no eres l'unic que ha fet el mateix, ja que el poble ja esta a tope de gent calfant, pues be, m'en vaig a buscar a Edu, trobe a Rober i anem fent temps fins que ja se preparen els que eixen en el Campionat d'Espanya, jo com no estic federat, no puc participar en eixa carrera, a mes que no faria res perque el nivell es brutal: Raul Garcia Castan, Ramon Recatala, Vicente Calvo, vascs, el del Buff-Teva de Cuenca...Seguim calfant i montem colla Edu, el meu cosi Hector i jo, quedem en que la primera part de la volta la farem en mooolta calma per a aplegar fresquets al Marianet, ja que la verdadera carrera comença alli
Donen el pum d'eixida, fique en marxa el cronometre...en 7-7:30 h. estarem en Fondeguilla mes o menys, carretera avall la gent va molt rapid, pero ja els pillarem...apleguem el Muro i el ritme es lento, pero ens conve, apleguem a la penya Migdia, i entre que el ritme es lento i el sol encara no casca apleguem mes frescs que una rosa, abans hem deixat arrere al meu cosi Hector que no es trobava en les millors condicionsPrimer avituallament, Aigualit, parem, bueno...pare, perque Edu me fa una jugada fosca i s'en va fins que no li pegue un crit...pujem a les antenes i ahi es quan comence a notar que ja m'estic cansant una miqueta, pero es normal!!!
Baixem a l'Ereta i la sorpresa nostra es que no se va per la pista (en lo comode que es) sino que hi ha que pujar a una llometa i baixar fins la caseta, ale, una pujaeta extra, pero hem recuperat prou be i la fem sense mes complicacions fins que ens trobem el segon avituallament, menjem platans, taronja, bebem, carreguem el bido i cap a La Pitera
Pujant a la Pitera formem mes o menys un grup per lo que el ritme es diferent, encara que vages un puntet lento, t'acoples al ritme del primer i aixina es, fins el Coll d'Artana anem a un ritme suau pero sense descans i en pasar el mateix, adelantem a una xica del Campionat d'Espanya, jo me mire el rellotge, calcule els kilometres i li comente a Edu que anem molt rapid, a 10min/km!!! pero com anem be, pues endavantApleguem a la Lloma Justi, ens escapem Edu i jo del grup en el que estavem quan s'obri la pista i fem un altre grup en altres dos xavals que ens comenten lo dura que el pareix la prova i resulta que ells han fet el MIM de Borriol (marato i mitja de muntanya, 63 km). En fi, que s'enceguen en una xica que teniem davant i s'en van a la caça i captura, en este tram adelantem a 2 mes del Campionat d'Espanya. Fem l'ultima pujada abans de la baixada tecnica fins el Coll Roig, i ahi Edu, mig cabra mig fondeguillero se tira cap avall, jo pegue un parell de resbalons i m'ho agarre en mes calma, no cal fotre'm tan prompte. Avituallament de Coll Roig, bebem en gana perque el sol ja apreta, plenem el botelli, comentem la carrera en la gent del avituallament, molt maja per cert, sempre donant-te anims i enfilem la pujada mentalment mes important de la carrera, la Nevera, que ens porta al punt mes alt de la carrera, dons be, patint la calor una miqueta i en el isquio de la cama esquerra algo carregat apleguem dalt de la nevera...2 h. 30' !!! portem mitja hora de adelanto dels millor temps que haviem fet entrenant!!! en fi, tornem a carregar el bido, menjem be...de mentres sentim pels walkis de l'organitzacio tots els problemes que hi han en gent que se retira, gent que no es troba en condicions...En fi, ens llancem cara avall i el meu isquio me indica que no vaja tan rapid cara avall o s'en puja, aixina que afluixem una miqueta el ritme, primer handicap del dia: no puc correr cara avall, tornem a fer un grup baixant en uns homes de La Panderola de Castello i jo aplega un moment que el meu isquio ja no me deixa ni trotar una miqueta, aixina que sense dir-li res a Edu me despenje una miqueta ia fronte Picaios asoles, una pujada que no me coneixia, molt curta, pero tens que escalar practicament, baixant Picaios me unixc a Edu, que m'ha esperat una miqueta, afrontem Les Bonyigues (una altra que no me coneixia...) i "decidim" provar el cos a vore com el tenim i la fem a un ritme bo i constant, perfecte!!! pulmons i cor estan de meravella i els musculs pareix que hagen recuperat...pareix
Pues be, aci comença el calvari...baixant de les Bonyigues, un pedra es creua en el meu cami i vole de braç, volar ho dic perque va ser aixina, la sort que vaig tindre es que vaig caure baix d'uns pins i les fulles que havien caigut dels mateixos me fan amortiguar una miqueta, Edu se dona compte, me pregunta com estic, me mire els braços i les cames...tot perfecte, tirem endavant, pero aci entra en accio el meu isquio una latra vegada i dos feridetes que se m'han fet al peu dret del tropesso que he pegat, aixina que a partir d'este moment queda decidit que no puc trotar baixant, ni trotar en pla, a caminar tot el que queda de volta i en un moment que intente trotar una miqueta, en una curva, vaig a girar i el peu se me queda clavat entre dos pedres, punxa en el genoll i jo que m'esperava el pitjor, pero en principi, pareix que no siga res greu, aixina que continue al meu ritme, deixant a Edu que fera el que quedara de volta al seu ritme
Apleguem al avituallament del Marianet, punt important de la carrera on diuen que tens que aplegar en condicions optimes, jo estic cansat i a mes en el moment que pare me fan mal el genoll, el isquio i el gemelo que he carregat sense voler intentant no forçar massa la cama esquerra, alli m'esperen les meues avitualladores Laura i Sonia, que al final han sabut trobar el Marianet, jajaja, me plenen el bolsillet de barretes i sobres de glucosa, bec, menje i algu de l'organitzacio al vorem que me feia mal tot, me pregunta: "vas a retirar-te?"...i jo: "ni de conya, jo l'acabe". Edu m'ha esperat un momentet a vore si recuperava pero li dic que tire ell asoles cap a dalt, que ja ens vorem en la meta. De mentres hem comenten que el primer del Campionat d'Espanya ja ha aplegat a meta, Raul Garcia Castan, un 10 com a esportiste i un 10 com a persona tambe, jo mire el rellotge i porte temps de fer tota la volta en 6h 40'...si tot va be
Enfile el Alto del Senyor, a un ritme suau pero constant, encara queda molt i les baixades igual, suaus pero constants, provant les cames a vore si responen conforme van recuperant, pero estes ja m'han dit que d'esforços extra, NI UNO!!! faig tota la travessia de les diverses llomes a un ritmet be, a pas rapid que dic jo, ni caminant ni trotant, va be la cosa, va be, pero la distancia entre avituallaments es molt llarga i mentalament se me fa molt dura, a mes es una zona molt exposta i els sol pega de lo lindo, pues be, patixc una miqueta mes i despres de 1000 entortillons que nomes fan que me faja mes mal el genoll, aplegue al avituallament del Colom, alli trobe cares molt conegudes, que al vorem me pregunten si me trobava be per a acabar i jo els dic que "pels meus co..., que l'acabe", bec, menje, descanse una miqueta, un metge que tenen destinat alli me mira es cames i m'aplica reflex, un altre sobret de glucosa i cap amunt una altra vegada. M'he buscat un company d'aventura, a vore si entre els dos se pot fer mes ameno el final de carrera, pero en la pujada a la Lloma del tio Cirera, la de les escales, me diu que tire jo, que ell no pot seguir el ritme i se li veia un tio fort de 30 i pico i en cos de corredor de muntanya, jo me preguntava si es que jo me trobava molt fort o hi havia gent que estava pitjor que jo, aixina que puje les famoses escales i enfile la baixaeta i aci ve la diferencia quan u esta mal de fatiga i quan u esta mal de cames, ja que el xic este baixant m'adelanta com una bala quan jo l'unic que puc fer es seguir caminant al meu ritme
Aplegue al meu ritme, patint molt de les cames en les baixades, ja que el cos per inercia tira a correr i me dedicava tot el temps a frenar-me, a Aiguamolls, mes cares conegudes i gent que havia vist en anteriors controls, que me diuen que ja no me veuen tan bona cara com abans..."un Gin-Tonic?" me fa u..."que vols, que baixe de Pipa volant o que?", unes rises, molt anims per a acabar, me diuen al milimetre el que me queda i cap avant
Pujant el Rodeno (la planxa diria jo, ja que el sol calfa les pedres i la calor es insoportable), alcance a Ximo, company de treball en la Gruta dels meus amics que ha eixit mitja hora abans que jo i faig bona part en ell, comentant el que queda, pero en la baixada del Rodeno fins Garrut, torne a tropessar, no caic, pero el genoll m'ha dic que ja hi ha prou, deixe anar a Ximo i que quede un rato mirant el genoll a vore si trobe la causa de tal dolor (com si m'ho anara solucionar alli en un moment jo...) Pues be, a dures penes aplegue a Garrut i alli mes gent coneguda, esta gent ja si que parlant-me seriossament me diuen la possiblitat d'abandonar, que hi ha perill de que me faja mal de veres, pero a la que me veuen tot decidit a acabar nomes poden que donar-me anims i dir que m'esperen en el dinar, i jo els dic que "sense falta", en este control coincidixc en el crack de la Volta, Paco el Xoli i el su famos tanga i junts emprenen la pujada de Pipa, la ultima pujada de la Volta, el que pasa es que jo tot el que no me canse baixant perque camine ho gaste pujant i la veritat es que ho faig a un ritme prou comode, suau pel cansanci acumulat pero constant, sense parar-me
Aplegue dalt de Pipa, mire la carretera on esta, es una baixada de 600 metres, molt pronunciada, me dona compte de que vaig a patir moltissim, alli pille a Ximo una altra vegada i comencem a baixar i als 50 metres ja li dic que continue ell que jo no puc mes, mire el rellotge i me dona llastima, perque en condicions normals podria baixar de les 7 h. pero les meues cames no me van a deixar...durant la baixada, eterna i molt dolorosa me pasa gent que nomes poden dir-me que aguante que ja queda molt poc, un d'ells Paco el Xoli, esl de l'organitzacio me donen mogollo d'anims i poc a poc, parant-me cada 10 metres puc anar baixant fins que aplegue al riu, mire el rellotge: 6h. 50' i menys de 2 kilometres, reposte per ultima vegada i pense, si intente correr, patint una miqueta, fent 5min/km (algo asequible en condicions normals) aplegue en menys de 7 hores a meta, pero nomes xafe el canal i pegue els primers pasos corrent ja me done compte de que no va a ser possible, a caminar toca, a la merda les 7 hores, l'important es acabar, en el canal m'adelanten 5 persones mes que o caminen algo mes depressa que jo o van corrent inclus, aixina que no m'enganxe al ritme de ningu d'ells i aplegue a Fondeguilla, he de reconeixer que al xafar asfalt he plorat, ja que te dona la sensacio de que ja s'ha acabat el calvari i enfile el carrer Major, caminant com no, en la gent del poble animant-me i durant la puja me troba a Rober, al que li comente tot el que m'ha pasat i ell me diu que en haver-la acabat el primer any ja he fet mes del que devia de fer i li dic que me sap mal entrar en meta caminant i me diu "aixo es impossible, tens que entrar en meta corrent" li mira, aprete les dents i els ultims 50 metres, en un dolor insoportable, entre en meta corrent, s'ha acabat!!!, me porten al ATS a que me miren el genoll, me dutxe i me trobe a Miriam i Maria Ester, si ja de normal m'alegre de vore-les, esta vegada mes que mai, me quede en elles, me trobe a Edu, que ha fet super bon temps i els 5 anem a la Cope a menjar, que ens ho hem guanyat, comentem la carrera i totes eixes coses i de repent entra Raul Garcia Castan, m'alce per a felicitar-lo, me dona les gracies, li comente que soc Juanma, que vaig estar parlant en ell pel foro, me reconeix enseguida i se preocupa del meu genoll i acaba en un "pues que no sea nada, encantado de conocerte y animo"...es un crack, dalt inclus me faig una foto en ell, dinem, reposem i cap a casa a descansar de veres. Ha sigut un dia molt dur, molt molt dur, pero el que he dit abans, tot tot, ha valgut la pena, ahir hauria pensat 100 vegades sense exagerar que no tornava mai mes en la meua vida, hui ja es diferent, l'any que ve, mes i millor!!! i a baixar de les 7 hores
Es molt facil, t'alces, una dutxeta per a despejar-te, un bon desayuno i cap a Fondeguilla, i resulta que no eres l'unic que ha fet el mateix, ja que el poble ja esta a tope de gent calfant, pues be, m'en vaig a buscar a Edu, trobe a Rober i anem fent temps fins que ja se preparen els que eixen en el Campionat d'Espanya, jo com no estic federat, no puc participar en eixa carrera, a mes que no faria res perque el nivell es brutal: Raul Garcia Castan, Ramon Recatala, Vicente Calvo, vascs, el del Buff-Teva de Cuenca...Seguim calfant i montem colla Edu, el meu cosi Hector i jo, quedem en que la primera part de la volta la farem en mooolta calma per a aplegar fresquets al Marianet, ja que la verdadera carrera comença alli
Donen el pum d'eixida, fique en marxa el cronometre...en 7-7:30 h. estarem en Fondeguilla mes o menys, carretera avall la gent va molt rapid, pero ja els pillarem...apleguem el Muro i el ritme es lento, pero ens conve, apleguem a la penya Migdia, i entre que el ritme es lento i el sol encara no casca apleguem mes frescs que una rosa, abans hem deixat arrere al meu cosi Hector que no es trobava en les millors condicionsPrimer avituallament, Aigualit, parem, bueno...pare, perque Edu me fa una jugada fosca i s'en va fins que no li pegue un crit...pujem a les antenes i ahi es quan comence a notar que ja m'estic cansant una miqueta, pero es normal!!!
Baixem a l'Ereta i la sorpresa nostra es que no se va per la pista (en lo comode que es) sino que hi ha que pujar a una llometa i baixar fins la caseta, ale, una pujaeta extra, pero hem recuperat prou be i la fem sense mes complicacions fins que ens trobem el segon avituallament, menjem platans, taronja, bebem, carreguem el bido i cap a La Pitera
Pujant a la Pitera formem mes o menys un grup per lo que el ritme es diferent, encara que vages un puntet lento, t'acoples al ritme del primer i aixina es, fins el Coll d'Artana anem a un ritme suau pero sense descans i en pasar el mateix, adelantem a una xica del Campionat d'Espanya, jo me mire el rellotge, calcule els kilometres i li comente a Edu que anem molt rapid, a 10min/km!!! pero com anem be, pues endavantApleguem a la Lloma Justi, ens escapem Edu i jo del grup en el que estavem quan s'obri la pista i fem un altre grup en altres dos xavals que ens comenten lo dura que el pareix la prova i resulta que ells han fet el MIM de Borriol (marato i mitja de muntanya, 63 km). En fi, que s'enceguen en una xica que teniem davant i s'en van a la caça i captura, en este tram adelantem a 2 mes del Campionat d'Espanya. Fem l'ultima pujada abans de la baixada tecnica fins el Coll Roig, i ahi Edu, mig cabra mig fondeguillero se tira cap avall, jo pegue un parell de resbalons i m'ho agarre en mes calma, no cal fotre'm tan prompte. Avituallament de Coll Roig, bebem en gana perque el sol ja apreta, plenem el botelli, comentem la carrera en la gent del avituallament, molt maja per cert, sempre donant-te anims i enfilem la pujada mentalment mes important de la carrera, la Nevera, que ens porta al punt mes alt de la carrera, dons be, patint la calor una miqueta i en el isquio de la cama esquerra algo carregat apleguem dalt de la nevera...2 h. 30' !!! portem mitja hora de adelanto dels millor temps que haviem fet entrenant!!! en fi, tornem a carregar el bido, menjem be...de mentres sentim pels walkis de l'organitzacio tots els problemes que hi han en gent que se retira, gent que no es troba en condicions...En fi, ens llancem cara avall i el meu isquio me indica que no vaja tan rapid cara avall o s'en puja, aixina que afluixem una miqueta el ritme, primer handicap del dia: no puc correr cara avall, tornem a fer un grup baixant en uns homes de La Panderola de Castello i jo aplega un moment que el meu isquio ja no me deixa ni trotar una miqueta, aixina que sense dir-li res a Edu me despenje una miqueta ia fronte Picaios asoles, una pujada que no me coneixia, molt curta, pero tens que escalar practicament, baixant Picaios me unixc a Edu, que m'ha esperat una miqueta, afrontem Les Bonyigues (una altra que no me coneixia...) i "decidim" provar el cos a vore com el tenim i la fem a un ritme bo i constant, perfecte!!! pulmons i cor estan de meravella i els musculs pareix que hagen recuperat...pareix
Pues be, aci comença el calvari...baixant de les Bonyigues, un pedra es creua en el meu cami i vole de braç, volar ho dic perque va ser aixina, la sort que vaig tindre es que vaig caure baix d'uns pins i les fulles que havien caigut dels mateixos me fan amortiguar una miqueta, Edu se dona compte, me pregunta com estic, me mire els braços i les cames...tot perfecte, tirem endavant, pero aci entra en accio el meu isquio una latra vegada i dos feridetes que se m'han fet al peu dret del tropesso que he pegat, aixina que a partir d'este moment queda decidit que no puc trotar baixant, ni trotar en pla, a caminar tot el que queda de volta i en un moment que intente trotar una miqueta, en una curva, vaig a girar i el peu se me queda clavat entre dos pedres, punxa en el genoll i jo que m'esperava el pitjor, pero en principi, pareix que no siga res greu, aixina que continue al meu ritme, deixant a Edu que fera el que quedara de volta al seu ritme
Apleguem al avituallament del Marianet, punt important de la carrera on diuen que tens que aplegar en condicions optimes, jo estic cansat i a mes en el moment que pare me fan mal el genoll, el isquio i el gemelo que he carregat sense voler intentant no forçar massa la cama esquerra, alli m'esperen les meues avitualladores Laura i Sonia, que al final han sabut trobar el Marianet, jajaja, me plenen el bolsillet de barretes i sobres de glucosa, bec, menje i algu de l'organitzacio al vorem que me feia mal tot, me pregunta: "vas a retirar-te?"...i jo: "ni de conya, jo l'acabe". Edu m'ha esperat un momentet a vore si recuperava pero li dic que tire ell asoles cap a dalt, que ja ens vorem en la meta. De mentres hem comenten que el primer del Campionat d'Espanya ja ha aplegat a meta, Raul Garcia Castan, un 10 com a esportiste i un 10 com a persona tambe, jo mire el rellotge i porte temps de fer tota la volta en 6h 40'...si tot va be
Enfile el Alto del Senyor, a un ritme suau pero constant, encara queda molt i les baixades igual, suaus pero constants, provant les cames a vore si responen conforme van recuperant, pero estes ja m'han dit que d'esforços extra, NI UNO!!! faig tota la travessia de les diverses llomes a un ritmet be, a pas rapid que dic jo, ni caminant ni trotant, va be la cosa, va be, pero la distancia entre avituallaments es molt llarga i mentalament se me fa molt dura, a mes es una zona molt exposta i els sol pega de lo lindo, pues be, patixc una miqueta mes i despres de 1000 entortillons que nomes fan que me faja mes mal el genoll, aplegue al avituallament del Colom, alli trobe cares molt conegudes, que al vorem me pregunten si me trobava be per a acabar i jo els dic que "pels meus co..., que l'acabe", bec, menje, descanse una miqueta, un metge que tenen destinat alli me mira es cames i m'aplica reflex, un altre sobret de glucosa i cap amunt una altra vegada. M'he buscat un company d'aventura, a vore si entre els dos se pot fer mes ameno el final de carrera, pero en la pujada a la Lloma del tio Cirera, la de les escales, me diu que tire jo, que ell no pot seguir el ritme i se li veia un tio fort de 30 i pico i en cos de corredor de muntanya, jo me preguntava si es que jo me trobava molt fort o hi havia gent que estava pitjor que jo, aixina que puje les famoses escales i enfile la baixaeta i aci ve la diferencia quan u esta mal de fatiga i quan u esta mal de cames, ja que el xic este baixant m'adelanta com una bala quan jo l'unic que puc fer es seguir caminant al meu ritme
Aplegue al meu ritme, patint molt de les cames en les baixades, ja que el cos per inercia tira a correr i me dedicava tot el temps a frenar-me, a Aiguamolls, mes cares conegudes i gent que havia vist en anteriors controls, que me diuen que ja no me veuen tan bona cara com abans..."un Gin-Tonic?" me fa u..."que vols, que baixe de Pipa volant o que?", unes rises, molt anims per a acabar, me diuen al milimetre el que me queda i cap avant
Pujant el Rodeno (la planxa diria jo, ja que el sol calfa les pedres i la calor es insoportable), alcance a Ximo, company de treball en la Gruta dels meus amics que ha eixit mitja hora abans que jo i faig bona part en ell, comentant el que queda, pero en la baixada del Rodeno fins Garrut, torne a tropessar, no caic, pero el genoll m'ha dic que ja hi ha prou, deixe anar a Ximo i que quede un rato mirant el genoll a vore si trobe la causa de tal dolor (com si m'ho anara solucionar alli en un moment jo...) Pues be, a dures penes aplegue a Garrut i alli mes gent coneguda, esta gent ja si que parlant-me seriossament me diuen la possiblitat d'abandonar, que hi ha perill de que me faja mal de veres, pero a la que me veuen tot decidit a acabar nomes poden que donar-me anims i dir que m'esperen en el dinar, i jo els dic que "sense falta", en este control coincidixc en el crack de la Volta, Paco el Xoli i el su famos tanga i junts emprenen la pujada de Pipa, la ultima pujada de la Volta, el que pasa es que jo tot el que no me canse baixant perque camine ho gaste pujant i la veritat es que ho faig a un ritme prou comode, suau pel cansanci acumulat pero constant, sense parar-me
Aplegue dalt de Pipa, mire la carretera on esta, es una baixada de 600 metres, molt pronunciada, me dona compte de que vaig a patir moltissim, alli pille a Ximo una altra vegada i comencem a baixar i als 50 metres ja li dic que continue ell que jo no puc mes, mire el rellotge i me dona llastima, perque en condicions normals podria baixar de les 7 h. pero les meues cames no me van a deixar...durant la baixada, eterna i molt dolorosa me pasa gent que nomes poden dir-me que aguante que ja queda molt poc, un d'ells Paco el Xoli, esl de l'organitzacio me donen mogollo d'anims i poc a poc, parant-me cada 10 metres puc anar baixant fins que aplegue al riu, mire el rellotge: 6h. 50' i menys de 2 kilometres, reposte per ultima vegada i pense, si intente correr, patint una miqueta, fent 5min/km (algo asequible en condicions normals) aplegue en menys de 7 hores a meta, pero nomes xafe el canal i pegue els primers pasos corrent ja me done compte de que no va a ser possible, a caminar toca, a la merda les 7 hores, l'important es acabar, en el canal m'adelanten 5 persones mes que o caminen algo mes depressa que jo o van corrent inclus, aixina que no m'enganxe al ritme de ningu d'ells i aplegue a Fondeguilla, he de reconeixer que al xafar asfalt he plorat, ja que te dona la sensacio de que ja s'ha acabat el calvari i enfile el carrer Major, caminant com no, en la gent del poble animant-me i durant la puja me troba a Rober, al que li comente tot el que m'ha pasat i ell me diu que en haver-la acabat el primer any ja he fet mes del que devia de fer i li dic que me sap mal entrar en meta caminant i me diu "aixo es impossible, tens que entrar en meta corrent" li mira, aprete les dents i els ultims 50 metres, en un dolor insoportable, entre en meta corrent, s'ha acabat!!!, me porten al ATS a que me miren el genoll, me dutxe i me trobe a Miriam i Maria Ester, si ja de normal m'alegre de vore-les, esta vegada mes que mai, me quede en elles, me trobe a Edu, que ha fet super bon temps i els 5 anem a la Cope a menjar, que ens ho hem guanyat, comentem la carrera i totes eixes coses i de repent entra Raul Garcia Castan, m'alce per a felicitar-lo, me dona les gracies, li comente que soc Juanma, que vaig estar parlant en ell pel foro, me reconeix enseguida i se preocupa del meu genoll i acaba en un "pues que no sea nada, encantado de conocerte y animo"...es un crack, dalt inclus me faig una foto en ell, dinem, reposem i cap a casa a descansar de veres. Ha sigut un dia molt dur, molt molt dur, pero el que he dit abans, tot tot, ha valgut la pena, ahir hauria pensat 100 vegades sense exagerar que no tornava mai mes en la meua vida, hui ja es diferent, l'any que ve, mes i millor!!! i a baixar de les 7 hores
lunes 27 de octubre de 2008
Tienta Penya Penjats
Bé xiquets i xiquetes, majors i menuts, alcohòlics i abstemis, després de ardues reunions i grans maldecaps (no per l'esforç mental en si, sino, per la quantitat de gin-tonics que hi havíen damunt la taula), la cúpul·la de la Penya Penjats ha decidit que la data idònea per a fer la tienta seria el dia 29 de novembre en la Dehessa del Marqués de Garrut, per diverses raons, (1) perque per eixes dates lo més normal seria que els centres d'esclavitut eixos anomenats restaurants que ens furten als nostres amics cada cap de setmana paren la seua producció, (2) perque quedant un mes s'avisa en prou d'antel·lació, així ningun/a cuerna podrà dir..."és que m'ha eixit un compromís"...va home va, qui fa plans un mes enrere? i (3 i essencial) perque jo celebre el meu aniversari eixe dissabte i estaríeu tots convidats a una paelleta que faria en molt de plaer per a tots vosaltres allà mateix, així que ací deixem un esborrany del que seria eixe dia:
9:30 degustació gastronòmica de esmorzars del Racó Casa Tere, amenitzat per carajillos de ron cremat i "tortitos" aportats pel iaio
10:30 compra del material necessari i elemental per a que hi hagen el major nombre de ferits possible en la tienta, o siga, el "alcoholito rico"
11:30 concentració en la Dehessa del Marqués de Garrut
12:00 tancament (15 m. de recorregut se pot nomenar tancament/encierro?) de bestiar de la afamada ganaderia del Marqués de Garrut, en acabar el tancament s'exhibiran diversos exemplars de la mateixa ganaderia
12:02 primera entrada de l'ambulància per a replegar a algún membre de la Penya
12:04 primera entrada del vehicle del veterinari per a portar-se algun animalet que ha intentat agarrar a algun dels "fuertecitos" de la Penya
14:00 després de pasar per l'hospital de campanya, paella monumental guisada per un afamat xef
15:00 gran siesta damunt de les bales de palla de la Dehessa del Marqués de Garrut
16:00 segona exhibició taurina amb exemplars de la mateixa ganaderia (idem. amb el que haurà passat a les 12:02 i 12:04, però més seguidet)
18:00 desparassitar-mos cada ú en sa casa, això si, feu-me el favor i que ningú se quede dormint en la banyera, en el sofà o en el portal de sa casa
19:00 concentració per a anar a la glamourosa discoteca Kubyk (Centro per als adolescents de la Penya), no sense abans haver passat per el alcoholimetre previo pas per diversos antros de perversió valleros (s'avisa que qui a eixes altures no done 0'50, no serà apte per continuar la festa amb nosaltres)
23:00 en endavant...cada ú que faja el que li done la gana, jo simplement intentaré sobreviure i prou, que ja estic major
9:30 degustació gastronòmica de esmorzars del Racó Casa Tere, amenitzat per carajillos de ron cremat i "tortitos" aportats pel iaio
10:30 compra del material necessari i elemental per a que hi hagen el major nombre de ferits possible en la tienta, o siga, el "alcoholito rico"
11:30 concentració en la Dehessa del Marqués de Garrut
12:00 tancament (15 m. de recorregut se pot nomenar tancament/encierro?) de bestiar de la afamada ganaderia del Marqués de Garrut, en acabar el tancament s'exhibiran diversos exemplars de la mateixa ganaderia
12:02 primera entrada de l'ambulància per a replegar a algún membre de la Penya
12:04 primera entrada del vehicle del veterinari per a portar-se algun animalet que ha intentat agarrar a algun dels "fuertecitos" de la Penya
14:00 després de pasar per l'hospital de campanya, paella monumental guisada per un afamat xef
15:00 gran siesta damunt de les bales de palla de la Dehessa del Marqués de Garrut
16:00 segona exhibició taurina amb exemplars de la mateixa ganaderia (idem. amb el que haurà passat a les 12:02 i 12:04, però més seguidet)
18:00 desparassitar-mos cada ú en sa casa, això si, feu-me el favor i que ningú se quede dormint en la banyera, en el sofà o en el portal de sa casa
19:00 concentració per a anar a la glamourosa discoteca Kubyk (Centro per als adolescents de la Penya), no sense abans haver passat per el alcoholimetre previo pas per diversos antros de perversió valleros (s'avisa que qui a eixes altures no done 0'50, no serà apte per continuar la festa amb nosaltres)
23:00 en endavant...cada ú que faja el que li done la gana, jo simplement intentaré sobreviure i prou, que ja estic major
martes 21 de octubre de 2008
Inici d'una nova activitat
Pues sí, amigüitos i amigüitas del internete, com últimament el mon de la construcció està per a comprar-se una cordeta i buscar la viga més resistent de la casa per a fer una simbiosi viga-corda-coll...pues per sort o per desgràcia tinc més temps lliure del que voldria, així que a part del metroflog, fotolog, facebook i tuenti, ara m'obric un blogspot...per qué? pues perque m'aburrixc...no perque siga un friki com altres
Bé, aquesta pàgina se basarà en comentaris faltaors i degradants de certes persones, sempre des d'el carinyo, està clar, com sempre i farem enquestes divertides en les que tots votarem per a donar la nostra opinió, per això, m'agradaria que colborareu per a que aquesta pàgina siga prou concurrida i que als comentaris m'indiqueu algunes opcions...també s'atendran les peticions d'enquestes i com açò no és una democràcia, sino una dictadura monarcal en la que "elputoamo" sòc jo, decidiré consultant-lo en el meu escroto si la fique o no
Bé, yonkis de la festa, ací estic per al que vullgau
Bé, aquesta pàgina se basarà en comentaris faltaors i degradants de certes persones, sempre des d'el carinyo, està clar, com sempre i farem enquestes divertides en les que tots votarem per a donar la nostra opinió, per això, m'agradaria que colborareu per a que aquesta pàgina siga prou concurrida i que als comentaris m'indiqueu algunes opcions...també s'atendran les peticions d'enquestes i com açò no és una democràcia, sino una dictadura monarcal en la que "elputoamo" sòc jo, decidiré consultant-lo en el meu escroto si la fique o no
Bé, yonkis de la festa, ací estic per al que vullgau
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
